El cinema, com ja he esmentat en una entrada anterior, té moltes possibilitats a l'hora de transmetre informació. Té un munt de recursos a partir dels quals es pot arribar a transmetre no només la realitat, sinó també altres coses que no es poden expressar amb simples imatges, com serien les emocions i d'altres inquietuds humanes.
Mitjançant els plans, que n'hi ha de molts tipus, les imatges centren la seva atenció en diferents aspectes, objectes i/o persones.
El pla gran detall, permet mostrar a l'espectador un subjecte concret, com seria un ull, una mà...
El primeríssim primer pla ensenya el rostre d'una persona, des de la barbeta fins el front.
Després, trobem el primer pla, que té una finalitat expressiva, i amb aquest veiem un rostre com si fos una foto de carnet.
El pla mitjà mostra els personatges fins la cintura, el pla americà, ideat pel western, que volien ensenyar les armes, recull fins els genolls i, per últim, dels que estan únicament centrats en les persones, hi trobem el pla sencer, que ens mostra el cos de cap a peus.
Després ja passem al pla general, en el que trobem una persona (o més) envoltada de paisatge i el seu ús és per expressar accions.
Per últim trobem el gran pla general, que centra l'atenció en el paisatge per sobre de la persona o les persones que hi puguin o no aparèixer.
Un altre recurs molt important del cinema, són els angles amb els quals s'enfoca el personatge, personatges o objectes.
L'angle normal enfoca les persones a l'altura dels ulls, el contra-picat enfoca el personatge per sota, el picat per sobre, en l'aberrant la càmera se situa al costat del personatge i, per últim, el punt de vista subjectiu, que s'enfoca com si fossin els ulls d'un personatge.
També trobem dos altres angles, el zenital, que enfoca ben bé des de dalt, i el nadir, que enfoca ben bé des de baix.
.gif)
Per enriquir les imatges i les seqüències és molt important els moviments de la càmera, ja que poden transmetre unes sensacions o unes altres.
La panoràmica descriptiva és el moviment més senzill, la càmera rota sobre el seu mateix eix.
En la panoràmica d’acompanyament la càmera acompanya
algun objecte o persona que es mou en l’espai.
En la panoràmica de relació, la càmera es mou relacionant
dos objectes o bé persones.
El travelling d’acompanyament és el desplaçament de tota la
càmera.
En el travelling de retrocés, la càmera es tira
enrere mostrant cada vegada més objectes o persones a diferència del travelling d’avançament, que la càmera es tira
endavant mostrant cada vegada menys objectes o persones.
Per últim trobem la grua, que permet el moviment de la càmera en les tres dimensions. Permet que la imatge sigui més emotiva, agafa potència.
Com podeu comprovar, el cinema i la manera d'enregistrar les imatges o seqüències d'aquestes, té moltes possibilitats, que poden donar un sentit o un altre en funció de la manera de focalitzar, enfocar i moure la càmera.
Hola Aida!
ResponEliminaLa veritat m'ha cridat l'atenció aquesta entrada ja que penso que aconsegueixes explicar els diferents plans, moviments, angles, etc., d'una manera molt visual il·lustrant amb imatges molt representatives que fan que entenguis els conceptes perfectament.
En definitiva, penso que és molt útil i que has gestionat molt bé aquesta entrada, així com la informació que expliques en aquesta!