Autoavaluació

Durant aquest semestre que hem estat treballant el blog individualment i la wiki en grup, he pogut aprendre a utilitzar diferents recursos que ofereix la web 2.0 i fins i tot profunditzar en alguns que ja coneixia. 

Pel que fa als blogs, ja havia treballat anteriorment en un, tot i que de manera diferent. Aquest és doncs, el tercer blog que faig. El primer el vaig fer a l'assignatura d'informàtica, on vam treballar diferents possibilitats que podem incloure en un blog, però de manera generalitzada. El segon el vaig fer per voluntat pròpia, simplement per compartir tot allò que sentia. I aquest, l'últim fins al moment, m'ha servit per aprendre sobre les noves tecnologies i per aprendre a treballar en un blog.

Per altra banda, pel que fa a les wikis, per mi era tot un concepte i una eina desconeguda, ja que n'havia sentit a parlar, però mai havia treballat en una. Alhora he descobert què era i quins recursos m'ofereix, a part de tot el que es pot treballar per donar un valor afegit a la teva wiki. 

Crec que la pràctica d'aquestes dues eines, juntament amb tot el que hem treballat a classe (llenguatge visual, codificació QR...) em poden servir per ensenyar-ho a aquelles persones que cregui convenient, a part de tenir la possibilitat de difondre i publicar informació que cregui d'interès de manera ràpida i sense entrebancs. 

Amb els vídeos i textos que hem anat treballant, hem pogut profunditzar més en les noves tecnologies aplicades a l'educació i treballar en grup m'ha ensenyat a conèixer noves maneres de fer i d'actuar, i a la vegada, a conèixer més a algunes persones, aprendre com treballen i sobretot, aprendre d'elles.

Des del meu punt de vista, m'hauria agradat que haguéssim treballat una mica més l'aplicació en la pròpia educació de totes les eines i recursos.. D'altra banda però, el que potser no he trobat massa adient són els recursos audiovisuals, tot i que m'ha agradat molt treballar-ho per conèixer més sobre el tema. 

Potser el que he fet millor són els anàlisis d'escenes de pel·lícules i anuncis, treballar els recursos audiovisuals, i el que menys les reflexions hem anat fent. Hauria d'haver treballat una mica més amb aquestes entrades, documentant-me més sobre el tema. Tot i això he treballat fort per aconseguir, com a resultat, aquest blog i la wiki. 

Anàlisi del projecte de codificació de Rubí

El projecte QR de Rubí compleix els tres criteris per a la innovació;

La promoció de la compensació, l'aprenentatge creatiu. Amb aquest projecte els diferents alumnes han après a utilitzar la codificació QR per a ensenyar a tots els ciutadans sobre la història de la ciutat, dels carrers i diferents elements emblemàtics d'aquesta població. És una manera molt lúdica d'aprendre, el fet de passejar pels carrers de Rubí i, mitjançant una aplicació del mòbil conèixer més sobre la ciutat. 

També té la promoció de la interacció social. Aquest nou projecte de ben segur que ha tingut molt ressò i se n'ha parlat. Projectes locals d'aquest estil augmenten la interacció entre els ciutadans ja que és un bon tema a partir del qual es poden generar debats, ja sigui per l'opinió que en té la gent o bé pel contingut dels codis, és a dir, de la història de Rubí. 

Per últim, també hi trobem la promoció de relació d'altres agents educatius/socials. En aquest projecte hi intervenen diferents agents. Els professors que impartint l'educació han ensenyat als seus alumnes a crear i utilitzar el QR com a eina de difusió d'informació, els propis alumnes i també la gent d'aquesta població i fins i tot els forasters, ja que poden gaudir d'aquest projecte i alhora, aprendre sobre la ciutat on viuen o que visiten. 

A més d'això, el projecte ha fomentat la cooperació dels centres involucrats, de primària i secundària i per a les famílies ha suposat una millora de les seves competències digitals.

Per aprendre més sobre la codificació, he creat el meu propi QR, que et porta a una wiki que és, com aquest blog, un treball en grup de l'assignatura Comunicació i Interacció Educativa II, on tractem aspectes molt variats i interessants d'una pel·lícula molt bonica, Hijos de un dios menor.

Anàlisi d'una escena de pel·lícula

De la pel·lícula El diario de Noa, analitzaré aquesta escena, tenint en compte, la llum i el so.

Al principi de l'escena, recreant un sopar familiar interior, ens trobem amb llum provinent de dues làmpares i una de més potent, que il·lumina als personatges per sobre, però aquesta és molt suau. Es tracta d'una il·luminació bàsica, formada per la llum principal, que és forta, la llum d'emplenament, que suavitza l'anterior, la llum de contra que perfila els personatges i la llum de fons, al sostre i molt suau.

En aquesta, hi ha sons reals, provinents d'una font que podem identificar, com seria el riure de la noia i sons comentatius, que provenen d'una font que no podem visualitzar. D'aquests, trobem la música de fons, que dóna dramatisme a l'escena, recreant-la en record i la veu del narrador, el record d'un moment feliç.

Quan l'escena segueix a la platja, hi ha pocs contrasts de llum en els personatges i en el paisatge. És un dia nuvolós i, per tant, no hi ha el sol que creï ombres molt marcades, sinó tot el contrari, la llum és més suau. Tot i així, hi ha aparells al voltant dels personatges, panells, que distribueixen i filtren la llum del dia, per així crear una llum més natural, ja que en veritat, un cop gravat, malgrat el dia nuvolós, es veurien moltes més ombres que la nostra vista suprimeix. Així doncs, s'aconsegueix una naturalitat molt important.Transmet la tranquilitat de la que s'omple l'escena i els personatges, que estan agust, feliços i no tenen pressa de res. 

La música dramatista segueix essent la mateixa que la de l'escena anterior, així ambdues queden lligades. És una música tranquil·la, que no dóna cap mena de pressa a l'escena, simplement deixa que vagi passant al seu ritme, els dos enamorats no tenen pressa perquè passi el temps, simplement gaudeixen del moment plegats. Hi ha sons reals que en alguns moments es converteixen en comentatius, com serien el soroll de les gavines i el de les onades del mar. Les paraules dels dos personatges són reals, ja que podem veure qui és el que les pronuncia.

Anàlisi d'un anunci

En aquesta entrada, d'aquest anunci de perfum de Nina Ricci, n'analitzaré els plans, els angles i els moviments de la càmera que apareixen. 

En la primera seqüència d'aquest vídeo hi ha un primer pla, amb un angle normal i travelling d'apropament, que permet introduir-nos dins la bola de cristall. 

Quan la noia obre les portes, ens trobem amb un pla general, que vol realçar l'acció, amb un angle zenital, i una repetició instantània de l'acció amb angle normal amb zoom, que passa d'un pla general, a un pla mitjà, que ens mostra la noia fins la cintura. 

Després hi ha un travelling d'enfocament amb angle normal d'un gran pla general, on es dóna importància al paisatge, en aquest cas a la pila de pomes. 

Acte seguit, ens trobem davant un pla mitjà de la noia, amb cara a curiositat, i seguidament, un primeríssim primer pla d'un pot de colònia que representa una poma, on podem veure, fins i tot, el reflex de la noia. En tots dos casos ens trobem davant d'un angle normal i la càmera no té moviment. 

Després reapareix el pla mitjà de la noia i acte seguit, i des de darrera, la veiem caminant endavant. En aquest punt hi ha tres talls que escurcen el temps, evitant així informació innecessària que tots podem suposar. 

Primer ens trobem amb un gran pla general i acte seguit amb un pla general, en el primer cas es centra l'atenció a la pila de pomes i després en l'acció de la noia, en aquest cas escalar la pila de pomes. En els dos casos hi ha un angle aberrant, ja que la càmera es troba al costat de la noia i, el la càmera és estàtica. 

Les seqüències següents, molt curtes i amb canvis ràpids, pretenen realçar l'acció de la noia, és a dir, pujar la pila de pomes. En aquestes trobem un angle aberrant en tots els casos i pla mitjà amb travelling d'acompanyament, que també realça el moviment. 

Al final de tot, quan la noia arriba a la cima, ens trobem amb un angle contra-picat, amb un pla americà que permet mostrar la noia fins els genolls i també un tros de paisatge en aquest cas les pomes i el pomer del qual en penja la colònia. 

I, ja per acabar, hi ha un primer pla de la colònia i la mà de la noia, que permet visualitzar de fons difuminadat el rostre de la noia, amb un angle picat que transmet la innocència de la noia.

Després d'això, i ja amb un objectiu publicitari, hi apareix sobre un fons grisós, el nom de la colònia, la dissenyadora i el pot de colònia en forma de poma. 

La repetició d'una mateixa acció fa més llarg el temps i intrigant el que pugui passar després, permet a l'espectador que hi posi una mica d'imaginació, fet que trobem en dues ocasions.

Amb l'anàlisi d'aquest anunci, podem comprovar que els directors han de tenir moltes coses en compte a l'hora d'enregistrar un anunci i així poder transmetre tot allò que desitges i fer més atractiu un producte. 

Les possibilitats del cinema

El cinema, com ja he esmentat en una entrada anterior, té moltes possibilitats a l'hora de transmetre informació. Té un munt de recursos a partir dels quals es pot arribar a transmetre no només la realitat, sinó també altres coses que no es poden expressar amb simples imatges, com serien les emocions i d'altres inquietuds humanes. 

Mitjançant els plans, que n'hi ha de molts tipus, les imatges centren la seva atenció en diferents aspectes, objectes i/o persones. 

El pla gran detall, permet mostrar a l'espectador un subjecte concret, com seria un ull, una mà... 

El primeríssim primer pla ensenya el rostre d'una persona, des de la barbeta fins el front. 

Després, trobem el primer pla, que té una finalitat expressiva, i amb aquest veiem un rostre com si fos una foto de carnet. 

El pla mitjà mostra els personatges fins la cintura, el pla americà, ideat pel western, que volien ensenyar les armes, recull fins els genolls i, per últim, dels que estan únicament centrats en les persones, hi trobem el pla sencer, que ens mostra el cos de cap a peus. 

Després ja passem al pla general, en el que trobem una persona (o més) envoltada de paisatge i el seu ús és per expressar accions. 

Per últim trobem el gran pla general, que centra l'atenció en el paisatge per sobre de la persona o les persones que hi puguin o no aparèixer. 

Un altre recurs molt important del cinema, són els angles amb els quals s'enfoca el personatge, personatges o objectes.

L'angle normal enfoca les persones a l'altura dels ulls, el contra-picat enfoca el personatge per sota, el picat per sobre, en l'aberrant la càmera se situa al costat del personatge i, per últim, el punt de vista subjectiu, que s'enfoca com si fossin els ulls d'un personatge. 

També trobem dos altres angles, el zenital, que enfoca ben bé des de dalt, i el nadir, que enfoca ben bé des de baix.

Per enriquir les imatges i les seqüències és molt important els moviments de la càmera, ja que poden transmetre unes sensacions o unes altres. 

La panoràmica descriptiva és el moviment més senzill, la càmera rota sobre el seu mateix eix.

En la panoràmica d’acompanyament la càmera acompanya algun objecte o persona que es mou en l’espai.

En la panoràmica de relació, la càmera es mou relacionant dos objectes o bé persones.

El travelling d’acompanyament és el desplaçament de tota la càmera.

En el travelling de retrocés, la càmera es tira enrere mostrant cada vegada més objectes o persones a diferència del travelling d’avançament, que la càmera es tira endavant mostrant cada vegada menys objectes o persones.

Per últim trobem la grua, que permet el moviment de la càmera en les tres dimensions. Permet que la imatge sigui més emotiva, agafa potència. 

Com podeu comprovar, el cinema i la manera d'enregistrar les imatges o seqüències d'aquestes, té moltes possibilitats, que poden donar un sentit o un altre en funció de la manera de focalitzar, enfocar i moure la càmera. 

Què són les wikis?

Les wikis són una forma molt senzilla de crear pàgines amb moltes característiques que les diferencien dels blogs, una de les moltes eines que ens ofereix la web 2.0. 

La principal característica que les fa atractives, és la possibilitat de més d'un editor. Poden ser obertes a tothom, o bé tancades, amb uns editors concrets. Amb això, els diversos autors d'aquestes, poden treballar-hi alhora. La informació pujada, ja siguin fotos, documents o pdf, pot ser modificada en qualsevol moment, i també permet tornar a edicions anteriors ja que mai queda esborrat, queda sempre queden guardades totes les intervencions efectuades i qui les ha dut a terme. 

A part de tot tipus de documents, també s'hi poden afegir vídeos, música i presentacions, que també ofereixen un gran ventall de possibilitats. 

Per augmentar la productivitat i a partir de l'hipertext, és possible fer enllaços a altres pàgines web d'interès i, així, la capacitat d'accedir a aquesta informació d'interès creix considerablement. 

Totes aquestes característiques, que només les wikis ens permeten dur a terme, són les que les fan atractives.

Influència del cinema a l'educació

El cinema no només està ideat per l'entreteniment dels seus espectadors, sinó que, a més, disfressat, té un gran poder educatiu. 

El cinema; aquesta barreja d'imatges, sons, actors, actrius que conformen les històries; és capaç de transmetre tot allò que el guionista es proposi. Mitjançant les pel·lícules es pot influenciar molt en les persones i en la seva manera de pensar.

Podem aprendre molts anys d'història amb les pel·lícules, i també valors pels quals tots hauríem de guiar-nos, l'amistat, l'amor... Qualsevol valor pot ser transmès mitjançant les creacions audiovisuals. Podem conèixer diferents estils de vida, països i les seves costums, i també augmentem la nostra capacitat d'empatitzar si ens posem a la pell dels protagonistes. 

Fent un anàlisi profund d'aquestes, encara es pot aprendre més. Entendre cada detall, el perquè de tot, des del més petit al més gran que apareix a la pel·lícula, i valorant les lliçons morals que aquestes ens ofereixen, podem augmentar la nostra capacitat intel·lectual i formar-nos una mica més com a persones. 

A més d'això, també uneix als amics i la família, un fet molt educatiu el fet de poder passar temps amb els teus i aprendre d'ells. 

És una manera més amena d'aprendre sobre tot allò que és necessari reforçar, i més ara, que hi ha pel·lícules de totes les temàtiques possibles i mil opcions a les que recórrer. 

Per fer aquesta entrada he consultat diverses pàgines web, les fonts de les quals, a l'hora de citar-les, no les he trobat.