Anàlisi d'una escena de pel·lícula

De la pel·lícula El diario de Noa, analitzaré aquesta escena, tenint en compte, la llum i el so.

Al principi de l'escena, recreant un sopar familiar interior, ens trobem amb llum provinent de dues làmpares i una de més potent, que il·lumina als personatges per sobre, però aquesta és molt suau. Es tracta d'una il·luminació bàsica, formada per la llum principal, que és forta, la llum d'emplenament, que suavitza l'anterior, la llum de contra que perfila els personatges i la llum de fons, al sostre i molt suau.

En aquesta, hi ha sons reals, provinents d'una font que podem identificar, com seria el riure de la noia i sons comentatius, que provenen d'una font que no podem visualitzar. D'aquests, trobem la música de fons, que dóna dramatisme a l'escena, recreant-la en record i la veu del narrador, el record d'un moment feliç.

Quan l'escena segueix a la platja, hi ha pocs contrasts de llum en els personatges i en el paisatge. És un dia nuvolós i, per tant, no hi ha el sol que creï ombres molt marcades, sinó tot el contrari, la llum és més suau. Tot i així, hi ha aparells al voltant dels personatges, panells, que distribueixen i filtren la llum del dia, per així crear una llum més natural, ja que en veritat, un cop gravat, malgrat el dia nuvolós, es veurien moltes més ombres que la nostra vista suprimeix. Així doncs, s'aconsegueix una naturalitat molt important.Transmet la tranquilitat de la que s'omple l'escena i els personatges, que estan agust, feliços i no tenen pressa de res. 

La música dramatista segueix essent la mateixa que la de l'escena anterior, així ambdues queden lligades. És una música tranquil·la, que no dóna cap mena de pressa a l'escena, simplement deixa que vagi passant al seu ritme, els dos enamorats no tenen pressa perquè passi el temps, simplement gaudeixen del moment plegats. Hi ha sons reals que en alguns moments es converteixen en comentatius, com serien el soroll de les gavines i el de les onades del mar. Les paraules dels dos personatges són reals, ja que podem veure qui és el que les pronuncia.